"EL MUNDO ESTÁ LOCO LOCO!!!"

Això és el que deia un home mentre aquests bombers, policia, gruïsta... intentaven treure un cotxe de l'Estanyol del Vilar. Ei, i no era un cotxe qualsevol ni de qualsevol. Era el cotxe nou de trinca del Doctor Lloveras, reputat traumatòleg local amb reconeixament estatal.

La qüestió és que aquest incident va succeïr el dimecres a quarts de nou del vespre. Jo estava al MAM fent temps per anar a Girona doncs havia quedat per sopar amb en Daniel Porqueras. Cal deixar constància que anar a sopar amb en Dani és garantia de bona menja, bon veure, abundància i clatellada. Però una clatellada amb l'estómac content fins i tot m'atreviria a dir que té propietats digestives. Bé, que me'n vaig per les branques. Doncs el Doctor Lloveres i senyora, segons fons xafarderes del poble van sortir absolutament il·lesos i secs de l'incident en qüestió. Com pot ser? màgia? poders? No!!! estaven sopant a la Masia ells dos i de ben segur també hi havia el fre de mà fent un pica-pica.

Un cop explicats els fets, i tornant a la frase del títol, el dijous al matí, mentre anava a veure en Quer al Mam, em vaig trobar amb tot el desplegament logístic de rescat del vehicle submergit. El millor d'aquests casos és parar-te, aparcar (asseguan-te que el fre de mà estigui a lloc), baixar i anar a gaudir del reguitzell de comentaris de jubilats i campingueros, tots més sabis que la policia, els bombers i els gruïstes. D'entre els comentaris de "l'haurien d'aixecar per aquí" o "amb aquesta grua poca se'n sortiran" o el típic de "això és cosa de mainada i el pitjor és que el seu pare no li dirà res de res" en va sortir un que em va impresionar molt. Tan per originalitat com per el grau just de corrosivitat que comportava l'afirmació. La qüestió és que a mig matí del dijous 21 d'agost l'home, sense treure la mirada de l'operació de rescat, i com qui no vol la cosa, va afirmar: "El mundo està loco, loco. Los aviones van por los suelos, los coches bajo el agua, ya mismo nos pasa un submarino volando". I es va quedar tan ample. Jo em vai quedar parat i em va sortir un "qui el va parir" que encara no sé quina interpretació donar-li, però la veritat és que aquell home no deia cap mentida, què més s'ha de veure en aquest món?

En fi, aquesta és la història del cotxe nou d'en Lloveras metge dels ossos (veterinari no, dels altres ossos).

Què més explicar-vos? Doncs que avui fem expedició fins a Torroella de Montgrí al correfoc que organitzen cada any els Duc. Hi anem una representació curta. En Casellas, en Simu, en Non, en Carcamo, en Manel, potser en Gerard i servidor de vostès i la nació. És un correfoc d'aquells d'anar-hi "altantu". Primer pel tipus de carretilles. Són de l'Igual, i per qui no les coneixi, són aquelles que el tro reventa timpans. El segon factor a tenir en compte és l'adoquinat dels carrers per on passa el correfoc. La última vegada que vaig anar-hi el balanç va ser d'un esguinç per tormell. Clar, et fan saltar i tu saltes però es veu que el caure ja és cosa de cadascú, ningú t'hi ajuda i clar, adoqunins=terra irregular, si a més, hi sumeu (ara que ja ho sabeu) que els meus tormells són d'quells es podrien vendre a un basar xinès de tot a 1€, el resultat va ser el que va ser.

O sigui que... Avui Torroella, diumenge que vé a la Farga (a l'ataque amb els mandingus) i l'altra setmana... Olot. La Xènia, via comunicació interna entre ella i servidor, ja m'ha fet saber la seva intenció de venir-hi. Guay.

Bé, família, jo aniré passant que encara em queden coses per a fer. Salut a tothom i bon cap de setmana.

Un record per la Pina que es troba en període de recuperació d'una operació d'apèndix. Anims Pina i a qui tingui la difícil responsabilitat de substituïr-la a la cuina del Nyam.

Ei, només falten 5 dies per la tan desitjada tornada de la Xènia. Ja veieu, les coses li van bé i s'ho està passant genial (almenys que hagi valgut la pena, no?). Us recordo l'adreça del seu blog per qui no la tingui i vulgui visitar-la.

http://www.somnisx.blogspot.com/

Marc.