Aigat de pàuer

Culloooooooooooooooooooooooooooooooooooons!!!
Quarts de dotze de la nit. Res, feia vint minuts que tocava un dels grups del TiriRock quan de cop i volta vei que tot déu es carda a córrer. Durant tot el dia havia fer la puta i la ramoneta, però cap a última hora de claror semblava que havia netejat. La qüestió és que a les 11 comença el concert. Un festival de llum i so, però també de llamps i trons ( al principi només això).
Jo no havia notat res i juro que anava serè i no estava a sopluig. Van passar tres segons i allò semblava Venècia. Unes corredisses de cal déu. Recordo que només vaig ser a temps de recollir la caixa amb els calers (Gàrgoles gestionàvem la barra de la plaça Perpinyà) i arrencar a córrer sota el primer porxo que vai trobar. Feia 10 segons que havien arribat les pizzes que havíem encarregat a Telepizza ( a 20 metres d'on érem). No vaig tenir temps ni de mirar-me-les. Un cop vaig haver-me situat vaig adonar-me que estava al costat d'en Non, la Nojal, en Lluís Rubi (tècnic de festes) i la Txell, una nova tècnica de festes que s'estrenava i que ja al primer dia li va tocar aquest "fregao". Però... on eren la resta de la gent de Gàrgoles? havien sobreviscut? JORDI CÁRCAMO: a sotra els garatges a l'altre costat de plaça. No es va mullar. PERE PALMADA: a sota el tros de balconet més proper a la màquina de cerveses. Es va mullar però no va passar set. SIMU I XANXES: sota la barra. Va ser un espectacle. Teníem una barra d'aquelles de ferro d'Estrella Damm i s'hi van posar a sota. En Simu anava canviant de barra a mesura que el vent les tirava i el deixava amb el cul enalire. La Xanxes estava sota una altra barra ajupida mentre en Non li suplicava que salvés les pizzes. Si no fos per l'angoixa que provocava veure la pobre gent de l'equip corrent com animals per salvar els trapaus, igual que els grups, us asseguro que la situació era descollonant. Encara ara, mentre escric això, em cauen les llàgrimes. Imagineu la situació, un aiguat de collons d'aquells que deixa una riuada de quatre dits d'aigua. En simu amb les ulleres entelades, amb l'aigua als turmells i corrent de barra en barra. La Xanxes, amb aquelles cames llargues arroplegades i ageguda sobre 2 packs de tònica intentant salvar 2 pizzes familiars. En Non cagant-se amb tot per la gana que tenia i patint per les pizzes. En Pere Palmada oferint cerveses al personal i en Victor d'OT corrent per la plaça per salvar els trapaus.

És d'aquella situacions en que qualsevol comentari et fa descollonar. D'aquelles vetllades que per res del món voldria haver-me perdut i que queden per la memòria i que s'expliquen sovint, com el viatge a Mallorca. També és cert que tot aquell festival ens va descarregar molt de tensió ja que els preparatius del correfoc d'aquest any ens estan portant molta feina.

Potser a vosaltres no us fa massa gràcia el que acabo de narrar, però us asseguro que haver-hi sigut, haver-ho viscut, compensa enormement el disgust d'haver-ho anul·lat tot. Victor E.B. ja vindrà un altre dia, i si no, que li vagi bé. Barres ja en farem d'altres, però la situació... inesborrable. Poques vegades, una adversitat com la d'ahir, tan sobtada i estrident s'ha viscut amb tanta enteresa i humor. Va ser un aigat de festa major de cap a peus!!! un 10 per en Rubi (t'en dec una, per cert. Aquest vespre i demà, ja saps que no arribaràs sec a casa, ho prometo), per la Txell (bona estrena) que es va lligar al segurata i va tenir un duel de titans amb la road mánager de V.E.B (vaia Manolo de tia), i per tota la gent de Gàrgoles que vam empapar-nos de litres d'aigua i els vam convertir en bon humor.

Aquest matí hi ha hagut un petit parèntesi i hem fet feineta de baixa tensió. Ara toca assaig amb en Garganta i en Guillem, després arribada dels de les Corts (que potser s'instal·laran un parell de dies a ca la tieta), correfoc txiqui, assaig del gran i avui festa fins tard (que és tradició la nit abans).

Lamento molt no poder-vos oferir fotos de l'espectacle d'ahir, però és que vaig deixar la maleta abandonada amb la càmera a dintre i vaig adonar-me'n quan la vai veure surant. He salvat força tot.

Xènia: Ahir haguessis rigut de valent. És d'aquelles situacions que a tu et fan petar. Tranqui, ja n'hi haurà d'altres.

Ei, que és de molt valorar que en un dia com avui hagi tingut temps d'escriure!!!