CORREFOC, impresions.

Dilluns... quin descans, quina peneta i quina satisfacció!!!

Ha passat tot. Ha anat bé, molt bé, diria jo.

Crec que ha estat el millor correfoc al que he assistit mai (tampoc n'he voltat tants, però 4 anys dona per haver-ne vist algun). Molts diables, moltes colles, molta feina, molta ambició i ens n'hem sortit. Crec que en podem estar molt més que satisfets. Que hi ha coses a millorar? per descomptat, sempre n'hi haurà. Que hi ha hagut cagades? és possible, però no pesen ni una mil·lèsima part del que pesen els encerts.

Hi ha hagut coses molt positives, tantes... que considero que està fora de lloc pensar ara amb les negatives. Toca gaudir i assaborir el resultat de la feina ben feta. Arribarà un dia que parlarem del que es va fer malament o que no va acabar d'anar prou bé. Però ara com ara només puc pensar en positiu i amb la gent que més hi ha pencat. No cal dir noms, tothom ho sap i d'una manera o altre els li ho reconeix. També cal tenir present la gent que no són de Gàrgoles (fins que ells vulguin) i que ens ajuda. En Txirri de l'Atlètic, els sardanistes, en Jano (impagable), en Quasi (fideuà impresionant)...

Vam donar una bona imatge i vam ser uns excel·lents amfitrions, malgrat que algú o alguna colla no estiguessin a l'altura de tan bona acollida.

Dos records també molt especials. Un als tabalers de les Corts. Sóu indiscutiblement la millor colla de Barna, no patiu. Això del casting queda aparcat. Definitivament, creiem que vam tenir la sort de trobar la més guapa a la primera. Ens veiem al correbars de l'octubre, que ja tenim set. El segon record i seria injust no tenir-lo és per el recent estrenat tècnic de festes. Només els que vam estar-hi aprop sabem el que ha arribat a pencar aquest paio tan el la preparació com durant les festes. És la predisposició per excel·lència. El bon tarannà personificat, però el que més en destaca és l'eficiència i professionalitat. Torna a ser un plaer treballar amb el tècnic de festes de l'ajuntament.

Les coses dolentes... algunes es diran, d'altres es callaran (serà injust però potser millor deixar-les estar) i d'altres quedaran plenament justificades. Tots fem broma amb els nervis i la manera de dir les coses d'en Simu en algunes ocasions però ningú té dret de destacar-ne això per damunt de la seva entrega i treball. Nervis tots en passem, però quan t'hi has deixat la pell, la il·lusió per l'èxit i la por a la decepció és enorme, i més quan n'ets el màxim responsable. Caldrà millorar-ho? En tot cas caldrà que ho segueixi millorant, que ja ho ha fet i força.

Ja sap greu aquesta valoració tan seriosa, però l'orgull i satisfacció és gran, molt gran.

Amun Gàrgoles!!!

PD: Xènia, tu també hi eres, ho saps.

Us he penjat una foto de l'assaig, quan en tingui més us les penjo.

Marc.