ARA SI, DE CARA A BARRACA!!!

Avui hem sortit a El Punt, que vulgues que no...

Li van fer una entrevista al fillol, i com bon fillol que és se'n ha recordat del padrí. Tabé hi han posat dos fotos. Suposo que si m'equivoco ja saltarà l'Hugas per rectificar-me de forma increpant, però jo diria que el de la foto és l'Edu Gifreu.

Avui és divendres i això sempre s'agraeix, no?

Ahir vai anar a sopar a ca la Pina i en Mascu. Una amanida de les bones. Es nota que les veus ja han començat a córrer, estava a petar. Quina gentada, mare de déu. Això si, això no va afectar ni al servei ni la qualitat de les viandes. Només els grans professionals saben donar la talla en qualsevol situació.

Érem 6 a taula. En Marc Cortada (el fixe), la Laura Serra, la Roser (abans Rosita que Xarito), l'Irene, en Pauet i servidor de vostès.

De fet, va ser una bona manera d'acabar un bon dia.

Una jornada mig ventallonenca i mig banyolina. El matí vam dedicar-lo a temes del poble de l'Empordà. Vam dinar al costat del gran Queco Novell (que cabroooooooooooooooon). Una mitdiada com déu mana, i a gargolejar una mica. soparic al Nyam i cap al sobre.

Aquest matí he rebut notícies de la mestressa. Tot va bé, i això sempre és d'agraïr per la calma que comporta. Si mireu el seu blog, veureu que se'n recorda de tots vosaltres, també.

Hi ha coses que encara no acabo d'entendre.

- Què li ha pogut fer pensar a la Meri que jo tinc un GPS? i allò de la furgoneta de què anava?

- Com pot ser que en Parrachin, EL MEU PARRACHÍN!!!, encara no sabés que al Mam es fan sopars de nivell?.

- Com és que encara es pot parlar amb el meu fillol? a hores d'ara jo comptava que ja mossegaria.

NANOS!!! ENGEGUEM MOTORS!!!

Ahir vai parlar amb els amics de les Corts. Ja frisen per ser a divendres que vé. Aquests fliparan. UOOOOOOOOOO!!!! nervis nervis nervis.

Menú:

1 poma

3 cafès (nem pa bé).

Seguiré, ara tinc feina.