L'ÚLTIM DISSABTE ABANS DEL CORREFOC

Dissabte, o sigui ahir, va ser una d'aquelles nits que es fa tan llarga i que arribes a casa amb les

ulleres de sol posades.

Vam anar a fer un sopadic a cal presi amb el fillol. El presi és el poiós de la primera foto. Em consta que li tocarà força els ous saber que he penjat una foto seva. La seva venjança o reprimenda pot ser perfectament del tipus trencar-me una dent, els llums del cotxe, escopir-me a la cara... És una persona de venjances desproporcionades o altramendit dissuasòries. L'Eva, la seva dona i que surt al costat, viu enganyada. Creu que es va casar amb una persona normal, educada, respectuosa, coherent, acollidora però... en fi, ja el coneixem.

En Non (o presi) és d'aquelles persones que fins que no portes dos anys a Gàrgoles ni tan sols fa l'esforç de mirar-te, i ho reconeix. Llavors, quan ja li has agafat ràbia, quan t'has fet a l'ideia que és un prepotent i sobrat, tot d'una et ve i et fot un clatellot. Això sí, amb el disgust, la ràbia i la perplexitat, encara et queda fer un últim esforç per racionalitzar la "colleja" i endreçar-la a la carpeta de "Entrada de Mostres amigables d'efecte", perquè es veu que són així, les clatellades del presi són carinyoses i és un honor que el teu clatell hagi sigut l'escollit per a la visita fugaç i traumàtic de la seva mà.

A l'altra foto hi trobem el fillol. És una barreja de Harry Potter i gos pequinès.El seu clatell, igual que el meu, també és dels que rep sovint la visita de la mà callosa d'en Non. Recordo a tothom qui tingui temes pendents de parlar amb el fillol que s'ha d'espavilar ja que la setmana que vé molt possiblement no serà un bon moment per a fer-ho ja que és la setmana que més explota la seva faceta canina rabiosa de llepón.

En fi, que ahir al vespre vam tenir un sopar a cal presi i desenprenses vam anar fins al Mam on vam trobar la colla de la Xènia. Bé, algunes de la colla, perquè em sembla a mi que encara no les he vist mai a totes juntes, i Déu faci que no les hi vegi mai.

La qüestió és que ahir estaven molt esverades, molt més del que és habitual en elles. La colla de la Xènia té un tret característic. La que fa més cara de mosqueta morta és la resulta sér més perillosa. Parlo de la Marta i l'Eva. Qui les va parir!!! Bé, doncs ahir tenien un dia molt borrós. El matí havien estat al Water World on van passar-hi coses molt extranyes (mocs als cabells de la Mariona, sortida de pitram a mig tobogan de la Pina...). Jo no vaig pas anar-hi, Déu me'n guard, però me'n van posar al dia. Doncs no sé si va ser per el cansament del parc aquàtic, per l'ingesta de galetes per a gossos (veure foto) o d'alcohol però la qüetió és que feien por.

Bé, ara us hauria d'anar deixant que toca una altra reunió, si per un cas, ja acabaré l'informe una altra estona.

Nota important:

- Visita de la tieta Carme.

- Visita pròxima d'en Pep i la Roser.

- Demà retorno a la volta a l'estany diària.

- Dissabte em vaig rostir a la piscina de casa els meus pares.

- JA HEM PASSAT L'EQUADOR DEL VIATGE DE LA XÈNIA!!!