He tardat dies, de fet el xoc emocional de tal agresió em va deixar en blanc, però ha arribat l'hora de dir les coses clares i contestar al "bastafigues" i "bufamistus" del Comité d'Orriols. Un indesitjable que fa poc més d'una setmana (el 28/08) gosava, al seu blog http://www.xiscadegardi.blogspot.com/ parlar de la meva persona en termes tan despectius com "l'ordinari més gros" o "criatura que escriu la primera cosa que se l'hi acut" i d'altres que em fan sagnar l'úlcera només de pensar-hi. Ara doncs, i des d'aquí, des de casa meva (perquè aquest blog és casa meva) diré quatre veritats com una casa.
Comité d'Orriols és un personatge que gosa parlar de Banyoles i banyolins en primera persona. Com si realment ell en fos. És capaç de parlar de les pudors de can Juncà i Triperia Costa des de Sant Feliu de Guixols quan, des de casa seva, si obre la finestra sent la olor del CHANEL 5 de la Tita Cervera. Té un blog on presumeix de reflectir-hi la més banyolina de les maneres de fer i costums. Un blog on presumeix d'haver-hi projectat el més nostre però... no hi surten Kitsch i els Babaus. Ni en Paco dels Catòlics, ni en Pulido de la Teisa, ni en Pepe del Bazar Canàries, en Sibeques pare, ni en Casamitjana de la Vila (un altre perdonat de la memòria històrica i mira que jo anava a Casa Nostra). No parla de l'U ni del línia 7, etc, etc, etc, etc ,etc, etc, i centenars d'exemples més. Com es pot parlar de Banyoles, de nosaltres i els que són com nosaltres sense parlar d'aquesta gent? Bé, des de Sant Feliu de Guixols es pot parlar de tot. De fet, el meu pare, el senyor Juli Samora encara gosa parlar de Badalona quaranta anys després d'haver-ne marxat. Per cert, que a l'escrit anterior on parlava del sentit comú dels Samora em vaig descuidar de dir que el meu pare, en Juli Samora, atribueix la seva garraperia al seu nom. Diu que si es digués Emili seria més aGRAHIT, però com que es diu Juli, li toca se GARREPA. Això si que ho té, de sentit de l'humor sempre n'ha regalat a tort i a dret.
Bé, sense desviar el punt de mira de l'escopeta, amic Comité d'Orriols, gosaré estrecanejar-te un advertiment o altrament dit, un "Altantu". No em deixis aquesta gent en l'oblid. No m'ho facis si vols parlar de Banyoles, de nosaltres i els que són com nosaltres, com tu i jo.
Bé no pretenc ofendre't. Saps molt bé, Comité d'Orriols, que si et salves d'un judici sumaríssim i d'una execució pública a la plaça major, ordenada per en Garsón Banal i televisada per Teleporqueres des del terrat del Bar Plaça, serà gràcies a una amistat comuna entre nosaltres. Aquest cop et salvarà en Jep Castro que, malgrat tot, sempre m'ha parlat de tu com una persona respectable. A ell li deus la vida i jo una enorme admiració.
No obstant, vigila molt. Ni un pas en falç. Ni una referència més a la meva sobreturronada. T'adverteixo, que sóc de Mas Palau i de petit "m'esbraiava" amb els del carrer de les Rotes pels dominis del Camp Vell. Altantu, doncs que no et trec l'ull de sobre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Apreciat Samora
Saps que professo per la teva persona una admiració sincera pel sol fet de ser el porter de l'Atlètic. Però deu ser per culpa de la teva joventut que les paraules et brollen de la closca d'una manera una mica desordenada. No ets tu qui ens vigila sinó que soms nusatrus quit vigilem a tu. Xisca de Gardi està sempre atenta a qualsevol moviment. I not quivoquis: no hi hauria ningú ques trevís a pescar el Comitè d'Orriols per executar-lo públicament. Encara no l'haurien dut a plaça, que els seus captors ja soparien amb Déu. Venint de tu, a mi tot em sembla bé però ja se sap, no plou mai al gust de tothom. Apa, salut
Ja ho veig, ja...
El Comité d'Orriols m'envia un els seus camarades a un acte de conciliació.
Amic mastegatatxes "altantu" a qui defenses que m'es d'un guardespatlles ha mort apunyalat a traició pel seu protegit. El Comité regantella improperis a amics i coneguts. "Altantu company, altantu.
Hem posat aquest bloc en mans del jutge Banal, que com sabeu, és el competent per dirimir qüestions de l'Audiència Nacional plaestanyenca. Podrien haver-se comès delictes d'injúries a la corona d'esta per casa, apologia del disbarat, ofensa silvestre, amenaces, injúries, calúmnies, dir el nom de Xisca de Gardi en va. La cosa és tan greu que, a hores d'ara, el jutge Banal ja camina lleuger des de la seva carnisseria al jutjat de pau. Que tots els picaplets de Banyoles estiguin altantu, podrien rebre una trucada nostra perquè preparin una querella de les grosses contra els nostres demandats. Només dir-vos que si esciviu alguna bestiesa més ampliarem la quantitat econòmica de compensació que ja ronda el dèficit fiscal de Crespià i el d'Espinavessa junts. Encara ens farem una casa a Melianta...
Publica un comentari a l'entrada