MALEÏDA CRISIS...

Amics, van maldades.

Fa mesos que se'n parlar. Veiem a la televisió les cares d'en Solbes, en Bush, en Feiner i tota la comitiva de finances i economia del món mundial (a exepció dels de Dubai que els li sua tot) que fan carona. No dormen, pateixen i poc a poc n'observem una aparença més austera. Ja vesteixen com nosaltres, no porten joies, ni gomina, ni punys de camisa, ni rolex. Van com nosaltres perquè han volgut ser els primers en el gest "d'estrenyes" el cinturó. Pobre gent... I nosaltres, la gent de carrer que no ho acabem de notar. Fins i tot, començo a pensar que l'ona expansiva del que ells n'anomenen ressessió arribi a fer trontollar les valentes i robustes economies familiars. Ai mare, només de pensar-hi... I els de la borsa? i els constructors? i les immobiliaries? Pobre gent, que sempre hagin de rebre els més dèbils.

Des del meu blog, m'agradaria fer una crida a la reflexió. Recordo fa uns anys, en motiu del tsunami del dia de sant Esteve que va assolar l'illa de Sumatra (Indonèsia) la gent ens vam mobilitzar en la recaptació de recursos per a l'ajuda dels demnificats. Va ser un gest preciós. Els catalans, malgrat la més que merescuda fama de garrepes dins el generós estat Espanyol, vam ser la comunitat que més va aconseguir recollir. Debem ser garrepes sensibles, deu ser això. Bé, doncs al que anava. M'agradaria que aquesta vegada ens mobilitzéssim tots plegats per apuntalar aquests agents econòmics i politicoeconòmics que tant estan patint per salvaguardar-nos d'aquesta maleïda, injusta i imprevisible crisi econòmica atribuïble fàcilment a ETA, en Pepe Rubianes, els qui van cremar fotos del rei i fins i tot a la revista El Jueves.

Doncs bé, no patiu que ja hi he pensat. Tinc tota una colla d'accions dirigides a aquesta gent.

1. La pancarta de barraques (així de passada tanquem el tema ditxós de què collons hi posem). Una lona de punta a punta d'escenari que posi alguna cosa com ara... "CAP RESSESSIÓ SENSE RESPOSTA"

2. Posar en marxa una iniciativa amb l'objectiu d'aconseguir que TV3 dediqui la marató d'aquest any a aquest sector tan injustament desafavorit. Ja em sembla que ho veig. Un reportatge de fins a quin punt el conceller Castells es veu obligat a reutilitzar fins a 3 vegades la mateixa maquineta d'afeitar "d'usar i llençar", o de la gent del consell d'administració de "La Caixa" (parlem ara???) celebrant el sopar de nadal a la zona de picnic del parc de la Ciutadella fent un YOPONGO (yopongo una coca, yopongo unes croquetes, yopongo unes birres...). Tot plegat seria tan emotiu que dubto que algú es pogués negar a rescar-se la butxaca encara que fos una miqueta.

3. Realitzar una recollida de firmes autoritzant a la classe dirigent a augmentar-nos una mica la sempre petita pressió fiscal per tal d'oxigenar-los un pèl la seva malaurada economia.

4. Proposo també que tothom utilitzi els caixers automàtics aliens a la seva entitat bancària per tal de contribuïr a fer-los més lleuger el mal tràngol, pobrets. Si, les comissions que cobren són insignificants però, una mica meva una mica teva, una mica d'en Mastegatatxes, una mica del Comité d'Orriols, una miqueta d'en Simu, d'en Pep Mendoza... acabaran fent un "força" per a la bona gent de les caixes i bancs.

Jo, pobre de mi, ben poc que n'entenc d'economia, però sóc un tio sensible i palpo les coses. Creieu-me, aquesta gent ho passa malament. Els qui sigueu creients, si us plau, dediqueu les vostres oracions a polítics, banquers, constructors importants, inversors de borsa, els mai prou reconeguts especuladors... Feu-ho per caritat cristiana o a la fè que us guii.

Jo m'estic plantejant fer un gest d'estalvi econòmic. M'estic plantejant compartir blog per mirar d'estalviar una mica i poder enviar el sobrant a aquesta pobre gent. En tot cas, si em traslladés de blog a un compartit o més petit, ja us ho faria saber.